Indústrias del Vallès

                                              Museu textil de Terrassa

El museu havia sigut una fàbrica de teixit, es va començar a construir l'any 1907, es va inagurar un any després al 1908 i va ser creada per:

- Aymerich
- Jover
- Amat

Van treballar moltes persones amb diners i materials económics com el ferro i maó. És una fàbrica d'estil modernista.



Una de les parts d'aquesta fàbrica era el subterrani on hi havia les carboneres; on es guardava el carbó per produir l'energia de la fàbrica, aquest carbó era d'Anglaterra: Asturies. Hi cavien 600000 kg de carbó que equivalia a uns 50 dies. Els carboners eren molt joves, entre 14 i 15 anys i funcionava de dia i de nit.
Quan una caldera es netejava s'encenia una altre i s'ultilitzava l'energia de vapor.

El manòmetre mesurava i controlava la pressió perque no esclatés la màquina. Amb el carbó es feien cendres entre altres residus i el llençaven als rius; per tant molts rius eren contaminats. El fum passava per conductes subterranis i els netejaven nens d'uns vuit anys dos cops a l'any i netejaven 41 m d'alçada. Ho feien dos nens i trigaven aproximàdament un dia. 

Les finestres estaven sempre al nord i el sol surtia pel sur i no donava claror.




Màquina de vapor

Una màquina de vapor és una màquina tèrmica de funcionament alternatiu que utilitza el vapor d'aigua com a fluid de treball i que transforma una part de l'energia interna del vapor en energia mecànica; és a dir, un motor de combustió externa que transforma l'energia d'una certa quantitat de vapor d'aigua en treball mecànic. Les màquines de vapor solen ser motors de combustió externa.

Al 1915 la màquina de vapor es va vendre per utilitzar energia elèctrica.

 Als despatxos la gent no treballaven molt. Hi havia una caixa forta, escribien amb tinta i també hi havia escupuidores. Els vestidors hi havia aigua corrent per l'higiene, roba resistent pel treball i anaven amb cabell curt o bé les dones portaven mocadors al cap per no tindre un accident amb les màquines. 

Els treballadors cobraven per hores. Les dones i els nens petits cobraven menys. 

La llana arribava a la fàbrica i es separaven segons curta o llana a la taula de sorteig. Una de les màquines era l'obridora que treia la fibra de la llana; La carda metxera on es creava la metxa.  La filatura creava fils molt prims. També hi havia el jaquard que feia dibuixos originals.